Saltar al contingut

GAUDEIX


Creació 2018


Gaudir és un crescendo cap a la felicitat. D’un bonheur, estandarditzat en les societats de consum com un estàndard tirànic del deure ser feliç, cap a una felicitat, una molt personal, encant vibrant al poder de ser contagiosa perquè autèntic.

Gaudir vous fait entrer en boîte de nuit. La pista de ball serà el seu mirall a la felicitat : Benvinguts a la nit ! Només a la pista de ball, un home té el gran plaer de ballar segons la música que imposa el seu ritme.
Pure mise en scène d’un exhibitionniste du bonheur armé de tous les codes charismatiques. Els NETS, el pub, des tutos YouTube et des clips musicaux mais aussi ceux des réseaux sociaux.
Et l’on pourrait y croire
Encara, en un fragment de lucidesa, l'univers idealitzat trencarà gradualment, deixant emergents vulnerabilitats emergents i cultiu de la felicitat de paper brillant, seus profunds abismes, i les trampes de la recerca de la felicitat en aquest pensar de forma tan universal. Celle d’un bonheur commercialisé ayant atteint le climax de la déshumanisation de l’individu.

La bona vida ara seria entrar en ressonància amb els requisits de la tecnocràcia : les évaluations des états d’âme et des sentiments, intencions, tendències i fins i tot els racons més profunds de la psique contribuiria a refinar els càlculs a gran escala pel consum de masses, l’efficacité, productivitat i progrés econòmic.Happycratie, comment l’industrie du bonheur a pris le contrôle de nos vies, Eva Illouz et Edgar Cabanas

Solo tout public (45 min) – Dansa contemporània, hip-hop

Dansa Cyril Véra-Coussieu
Coreografia & Posada en escena Cyril Véra-Coussieu & Géraldine Borghi
Creació de llums Paulin Brisset
Creació musical Assia m
Assistència de direcció Azyadé Bascunana
Fotos Laetita Havrez


EXTRAIT DE PRESSE

Cyril Véra-Coussieu nous offre tout un panel d’émotions dansées, passant d’un pantin déshumanisé à un être sensible ; il nous fait rire, nous charme et nous émue tout à la fois. Une fois les apparats du bonheur de surface enlevés, une fois que le masque tombe, le danseur est libéré, il renoue avec lui même, avec son corps pour se reconnecter à son humanité et à celle des autres. Tel un miroir, Enjoy présente de manière subtile les écueils d’une société déshumanisée où chacun est tourné vers lui-même.L’ungla a la pissarra (21/01/2019)


Properes actuacions

No s'ha trobat cap esdeveniment!